El Cau dels sentiments

I AMB EL SOMRIURE, LA REVOLTA

M’agrada el riure dels teus ulls, on el reflex d’una llum em sembla un far a la marina.

I per la sort d’estar mig foll jo m’imagino mariner buscant recer en el teu somriure.

I així navego pel teu cos, deixant camins en el teu pit amb la saliva dels meus llavis
Per dir-te: Amb el somriure, la revolta.

Així t’espero i t’imagino i en l’horitzó de la mirada, el gest utòpic que et reclama.

I em faré au si tu ets el vent o seré proa de vaixell si tu ets la dansa de les ones.

Que per la sort d’estar mig foll en la tristor i la soledat vaig dibuixant la teva forma.

I avui navego pel teu cos deixant camins en el teu pit amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te: Amb el somriure, la revolta.

Així t’espero i t’imagino i en l’horitzó de la mirada el gest utòpic que et reclama.

Que vull trobar amb tu el camí dels estels per llançar els somnis contra el temps.

Buscar el coratge perdurant en l’intent. Així t’espero i així em tens.

I en la bellesa un far per un món més bell, i en el desig el risc valent.

L’amor un pas per descobrir-me molt més, així t’espero i així em tens.

Lluís Llach