Breu creença d’avui
El subjecte: l’art i el goig de viure
El subjecte és el “qui” – qui viu -. El subjecte té voluntat, és lliure, autònom, responsable, creador.
És l’essència que hi ha darrera de les nostres creences – com pensem – i dels nostres continguts mentals – què pensem -.
Les creences, amb què ens identifiquem i elaborem la nostra personalitat i el nostre mapa mental, són adoptades i sobreposades al subjecte.
Adoptem creences familiars, socials, culturals, creences d’una ideologia o religió determinada.
Són poques les persones de la nostra cultura que revisen les creences que han anat incorporant amb el temps, o que elaboren un mapa mental amb creences triades amb consciència i voluntat en ser viscudes des del subjecte.
L’anomenada massa té la qualitat de ser influenciable, precisament, en estar desconnectada del seu subjecte i connectada a les creences construïdes pel mitjans de comunicació, principalment.
El perill de viure amb creences adoptades, externes al subjecte, és que ens fem susceptibles de ser influenciats per creences i valors de “baix nivell”. Creences que ens aboquen al drama, al victimisme, al judici constant, a la violència, a la sexualitat compulsiva, a la confrontació, a l’apatia, a l’estrès, a la depressió, a la desnaturalització de la nutrició, a la destrucció inconscient, a la subordinació.
La via oberta amb el nostre subjecte ens duu vivences “d’alt nivell”. Incorporem a la nostra vida l’abundància dels “valors elevats”: la llibertat, la responsabilitat, l’amor, l’obediència, la salut, la voluntat, l’obligació, la bellesa, el goig. I, sobretot, l’actuar en conseqüència.